25/03/2021 - Campanya del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, per editar «El FNC a Terrassa(1940-1990)»
La campanya de micromecenatge del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) ja ha arribat gairebé a mig camí: els mecenes participants han aportat el 44% del necessari perquè el nou projecte vegi la llum. Es tracta de «El Front Nacional de Catalunya a Terrassa (1940-1990)», una investigació inèdita de Marc Ferrer i Murillo. Aquest estudi serà el número inaugural de la nova col·lecció del CEHT, dedicada a publicar opuscles d’història local sobre qüestions que mereixen explicacions més detallades que un article però que potser resultarien massa breus per a un llibre més extens. Sota un títol tan local com «Taifa», la col·lecció arrencarà amb aquesta primera publicació sobre la participació terrassenca en el projecte del Front Nacional de Catalunya, partit independentista i progressista fundat l’any 1940 en obligada clandestinitat i que es va acabar integrant a Esquerra Republicana l’any 1990. Segons l’autor, Marc Ferrer, en concret Terrassa va tenir un paper important en els inicis del partit.
La campanya de micromecenatge s’està duent a terme a través de la plataforma «Tot suma» i ja ha recaptat 1.100€ dels 2.500€ necessaris. El termini acabarà d’aquí a un mes, el 25 d’abril. Entre les diferents recompenses disponibles per als mecenes, hi ha portades originals d’una revista de 1968 dedicada al president Macià i la reedició d’uns adhesius de 1976 demanant la catalanització oficial del nom de Terrassa.
14/10/2020 - Manifest Comissió 80anys FNC, en el vuitantenari de l’assassinat del President Lluís Companys
La figura del President Lluís Companys és la d’un Cap de Govern que morí de forma heroica, davant l’escamot d’execució de l’exèrcit d’ocupació. Cal recordar que fou l’únic President de Govern afusellat durant la Segona Guerra Mundial.
Malgrat tot, el President ha estat i ho segueix essent una figura incòmoda en els cenacles de la política autonòmica i la dreta històrica. Ell és el defensor dels treballadors de la CNT en el període del pistolerisme de la patronal (1917-1923); és l’impulsor del sindicat de pagesos Unió de Rabassaires (1922); proclama la República el 14 d’abril del 1931 i l’Estat català de la República Federal, l’octubre del 1934.
Ell és un mirall d’aquella Generalitat republicana que, enmig d’una doble situació de guerra i revolució, legislà a favor de les classes populars, aconseguiren així, notables conquestes nacionals i socials. El Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços (24/10/1936), de la Conselleria d’Economia, que instaurà un socialisme autogestionari, la Comissió d’indústries de Guerra (07/08/1936) (CIG), la Conselleria de Defensa (02/08/1936). Tots aquests avenços permeteren assolir una situació de gairebé independència de l’Estat espanyol. Tot aquest procés es realitzà amb Governs presidits pel President Lluís Companys, per això, ell és el símbol d’aquestes conquestes de les classes populars.
Creiem que cal veure, darrere l’home, el polític i els objectius pels quals va viure, va lluitar i fou executat.
La coincidència en el temps dels dos vuitantenaris, el de la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC) i de l’afusellament del President Lluís Companys, és la prova de la voluntat de lluita del nostre poble, des del 1714 fins l’octubre de 2017, en defensa de la nostra llibertat nacional i social.
Amb l’afusellament del President del Govern català, es volia eliminar el símbol de la Catalunya Republicana i treballadora. Al llarg de la història hem superat molts intents de genocidi,d’anorrear-nos com a nació i com a classe treballadora però, com a nova au Fènix Catalunya, reneix sempre de les suposades cendres en les quals la volien colgar els seus il·lusos enterradors.
Full editat pels membres del Front Nacional de Catalunya, el 15 d’octubre de 1944
15/09/2020 - En Quico Sallès parla de l'espia i membre del FNC, Jaume Ribas, a Catalunya Ràdio
Espies bons i dolents, i Sherlock Holmes a Barcelona! "Les històries del Quico Sallés":
El periodista Quico Sallés repassa alguns casos d'espionatge a Espanya, d'ara i de fa temps. El cas Kitchen, de màxima actualitat. Però també l'intent d'assassinat del líder independentista canari Antonio de León Cubillo els anys 70 del segle passat. I la història del doble agent català Jaume Ribas Surinyach, que va treballar per als serveis secrets britànics durant la Segona Guerra Mundial. I acaba parlant d'una història, publicada en còmic, sobre les investigacions de Sherlock Holmes a Barcelona, durant l'època de l'atemptat al Liceu, el segle XIX.
18/05/2020 - Llarg i complert article a El Temps, explicant els fets del Palau de la Música, fa esment dels FNC
Tot un revulsiu enmig de la dictadura
Aquest 19 de maig es compleixen 60 anys dels Fets del Palau de la Música. Un grup de joves liderats per l’expresident Jordi Pujol i Soley -que encara no havia fet els 30 anys- van entonar el ‘Cant de la Senyera’ en un acte d’homenatge a Joan Maragall organitzat pel règim. La intenció de la dictadura era mostrar una cara amable amb Catalunya després d’una sèrie d’esdeveniments que havien fet més evident l’oposició catalana al franquisme. L’operació va servir, però, per copsar que alguna cosa bategava a Catalunya enmig de la foscor d’aquell règim. Un batec que mai no s’aturaria i que tindria en els fets del Palau un precedent indiscutible.
No són pocs els historiadors que indiquen que la repressió patida a Catalunya després de la Guerra Civil va ser doble. El Principat va patir les conseqüències de la derrota per la seua majoria republicana i, també, per haver defensat la seua condició nacional. De les derrotes més severes, però, també sorgeixen les reaccions més fermes. I si el catalanisme va ser un dels moviments més perseguits pel franquisme, també va ser un dels primers corrents a organitzar-se tant a l’exili com a l’interior. No debades, enguany se celebra el 80 aniversari de la fundació del Front Nacional de Catalunya a París. La reconstitució de la Generalitat a l’exili també n’és una mostra. Com a exemples interiors hi ha la vaga de tramvies de 1951 a Barcelona, que va comptar amb el suport dels sindicats i partits clandestins i que responia a l’augment del preu dels viatges, que esdevenia un greuge comparatiu amb el preu establert a Madrid i que acabaria sent modificat -i amb el governador civil i l’alcalde de Barcelona destituïts.
16/05/2020 - El Republicà, publica una interessant ressenya sobre els 80 anys del FNC
Als 80 anys de la seva fundació escrit per Joan Alcaraz
L’any 1940, era un temps de derrota catalana i d’anorreament nacional indubtable? En gran part sí, però no del tot. I és que, al començament d’una dècada tan dura i, si més no fins al 1945, desesperançada com aquella es creà, a París, el Front Nacional de Catalunya. Una formació hereva dels anys de la República i dels estralls de la Guerra Civil que volia unir l’oposició independentista al franquisme i es pot dir que va aconseguir-ho, tant a l’interior com a l’exterior del país.
El període allargat d’una Transició que també va suposar un desengany no l’afavorí. El Front va dissoldre’s el 1990 i s’integrà oficialment a Esquerra Republicana de Catalunya, tot i que alguns dels seus membres van fer via cap a partits com Convergència Democràtica i Nacionalistes d’Esquerra, i més tard a la coalició Catalunya Lliure. A les primeres eleccions espanyoles suposadament democràtiques, les del 1977, dirigents del partit s’havien presentat com a independents pel Pacte Democràtic per Catalunya, coalició el principal líder de la qual era Jordi Pujol. I als comicis municipals del 1979, el FNC s’integrà en una candidatura que duia un títol més aviat feixuc: Esquerra Republicana de Catalunya amb Front Nacional de Catalunya i Partit Socialdemòcrata de Catalunya...
08/05/2020 - En Carod Rovira escriu sobre els 80 anys del FNC a la República
Carod Rovira firma aquest article titulat FNC, fa 80 anys on s'explica la trajectoria del Front Nacional de Catalunya.
Podeu llegir l'article clicant aquí
Any 1944. Senyera penjada al port de Bcn per membres del FNC. Dibuix fet per Joan-Josep Ferrer Grau.
08/05/2020 - Sortim al Sàpiens!
La revista d'història Sapiens fa referència a la nostra tasca, podeu llegir l'article "Vuitanta anys de la creació del Front Nacional de Catalunay" clicant aquí
Captura de pantalla de la versió digital de la revista Sàpiens
07/05/2020 - Els amics de Vibrant escriuen sobre el Front Nacional de Catalunya
Sota el títol de "Ni feixisme ni comunisme. Acció i ideologia del Front Nacional de Catalunya (1940-1960)" signa aquest article l'historiador i divulgador Fèlix Rabassa i Martí.
Podeu llegir l'article clicant aquí
04/05/2020 - El digital La Mira fa un extens artícle a la seva secció d'Històries
Article escrit per en Francesc Canosa i titulat "Front Nacional de Catalunya: la taula on es cuina el futur independentista"
El podeu llegir clicant aquí. No us el perdeu. Imprescindible.
Captura de pantalla de la versió digital d'El Punt Avui
04/05/2020 - Des d'El Punt Avui han publicat una pàgina sencera avui data exacte que fa 80 anys es fundava el FNC
L'article, de Clara Ribas, es titula "LA LLUITA INDEPENDENTISTA, La resistència catalana".
El podeu llegir clicant aquí
04/05/2020 - Article sobre el Front Nacional de Catalunya a Nació Digital
"80 anys del Front Nacional de Catalunya, la voluntat de no rendir-se", d'aquesta manera titula el seu article sobre el Front Nacional de Catalunya en Pep Marti a Nació Digital.
Podeu llegir l'article clicant aquí
Membres del FNC, amb Joan Cornudella al mig, el 20 d'abril del 1969 a Sant Andreu de Llavaneres
03/05/2020 - El record i la memòria
Enguany aquest 4 de maig, la Comissió 80 anys del FNC, havia pensat fer tot un seguit d’actes per donar a conèixer aquell grup de patriotes que s’organitzaren per l’alliberament de Catalunya, i que col·laboraren amb la resistència europea en la lluita contra el nazifeixisme durant la Segona Guerra Mundial, i posteriorment amb la seva activitat política de primera línia, en la defensa del poble català durant 50 anys, fins la seva integració a ERC el 1990. La situació de confinament i immobilitat, ens ha impossibilitat, tal i com havíem pensat, de fer cap acte públic de reconeixement a aquell grup de catalans que un mes abans de l’ocupació de París per la Wehrmacht, decidiren que tot i l’adversitat de la situació militar, que només la lluita podria portar la victòria.
Serveixi aquesta breu nota, com a record del seu sacrifici en la defensa dels interessos dels sectors populars i del dret a l’autodeterminació de la nació.
26/01/2020 - Manifest en el vuitantenari de la fundació del FNC. De la sembra a la collita.
El 04/5/1940 es fundà a París, al número 39, de la rue Marois, l’organització patriòtica resistent que dos anys després s’anomenà Front Nacional de Catalunya FNC.
Els sotasignats, antics militants, perseguits, i empresonats per la seva militància al FNC, junt amb amics i estudiosos de la trajectòria del FNC, han cregut convenient fer un seguit d’actes per difondre la trajectòria de l’organització que, agafant el relleu a Estat Català (EC) i Nosaltres Sols! (NS!), inicià les primeres accions de resistència en el període (1939-1947). També la seva col·laboració amb els governs francès, britànic, polonès i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, que va permetre que unes 800 persones, militars, jueus, pilots d’aviació, poguessin fugir de l’Europa ocupada. Al llarg dels anys, el FNC va mantenir viu l’esperit patriòtic de lluita contra la dictadura.
El FNC fou el tronc de l’arbre del qual nasqueren les organitzacions de l’esquerra independentista: Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), PSAN-p, Independentistes dels Països Catalans (IPC), Comitès Solidaritat Patriotes Catalans (CSPC), Moviment Defensa de la Terra (MDT), que amb el seu combat han permès la persistència de la nació.
El llarg camí de l’independentisme fins a l’octubre de 2017, és el resultat de la continuïtat del fil conductor dels que no es rendiren el 1939, fins els defensors de les urnes del primer d’octubre de 2017, l’esforç d’uns i altres ens ha permès avançar en el procés d’alliberament nacional i social, en el camí de l’exercici del dret a l’autodeterminació de la nació completa.
Visca la Terra !
Països Catalans, 26 de gener de 2020
Els sotasignants:
Xavier Alcalde Pena
Agustí Barrera Puigví
Jaume Domènec Domènec
Teresa Clota Pallà
Oriol Falguera Ribas
Josep Ferrer Ferrer
Joaquim Ferrer Mallol
Josep Maria López LLaví
Jaume Renyer Alimbau
Fermí Rubiralta Casas
Carles Sastre Benlliure
Robert Surroca Tallaferro
Àlvar Valls Oliva
Joana Viusà Galí