Estàs a: Els protagonistes / Grups d'acció / Santiago Pey i Estrany
Santiago Pey i Estrany (Barcelona, 14 d’agost de 1917 - Barcelona, 3 d’abril de 2001)
Nascut a Barcelona el 1917. Membre del Bloc Escolar Nacionalista (BEN), el 1934 va ingressar al Club Català, on es va entrenar en el maneig d’armes, i va participar en els fets del 6 d’octubre de 1934.
El curs 1935-1936 va iniciar estudis de Filosofia. A la Universitat va enfrontar-se amb elements falangistes.
Amb l’esclat de la Guerra Civil es va incorporar a la primera promoció de l’Escola de Guerra, i va ser destinat al front d’Aragó, on va comandar una bateria d’obusos Wickers de 105 mm. Va ser captat per Servei d’Informació Especial Perifèric pels seus coneixements d’alemany, i s’infiltrà diverses vegades en territori enemic.
Va participar a la campanya del Segre i fou ascendit a capità. El 23 de desembre de 1938 va ser fet presoner per soldats italians de la Divisió Littorio, i va ser confinat al camp de concentració de Deusto, fins al seu alliberament el juny de 1939.
D’immediat va prendre contacte amb el grup fundador de l’FNC i entrà a formar part de la Secció Militar de l’organització, de la qual va ser designat cap d’operacions. Juntament amb Pere Carbonell van redactar la declaració constitutiva de la Secció Militar.
Amb el seu cunyat Joan Grau i Rei van fer els informes sobre les defenses de Montjuïc i les de les platges del nord i el sud de Barcelona, que foren cedits als aliats per a un hipotètic desembarcament, l’Operació Torxa, que mai no es va dur a terme.
Va prendre part en l’assalt infructuós al polvorí de Montcada. Va evitar la caiguda de novembre de 1943 de l’FNC que va dur a la presó seixanta dels seus companys. Va viure durant anys amb documentació falsa per evitar ser detingut, ja que hi havia una ordre de cerca i captura contra ell.
Des del 1946 va refer la seva vida personal desvinculant-se de l’FNC, però mantenint el seu esperit de resistència en l’activisme cultural.
Va entrar en el món del disseny industrial, dins el qual creà i dirigí la secció de disseny de l’Escola Massana. Va ser, també, fundador de l’Associació de Dissenyadors Industrials (ADI- FAD.
Va morir a Barcelona l’any 2001.